Aquesta publicació és la manifestació d’un treball de més abast, dut a terme per la Direction Régionale de l’Équipement de la regió administrativa francesa de Migdia Pirineus, amb la col•laboració de l’Institut d’Estudis Territorials de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra. Així mateix ha comptat amb la col•laboració de diversos organismes i empreses públics implicats en la recollida i tractament de dades relatives al transport a banda i banda dels Pirineus. Concretament, aplega dades, les més recents disponibles l’any 2001, relatives al domini del transport de vuit territoris: País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya, Aquitània, Migdia-Pirineus, Llenguadoc-Rosselló i Andorra.

Amb la idea cardinal de donar a conèixer aspectes factuals, l’estructura de l’obra s’estructura en una exposició sumària del context socioeconòmic i tres capítols temàtics. Desprès d’una presentació general de l’espai estudiat, s’aborden les infraestructures de transports (viàries, ferroviàries, aeroportuàries i marítimes), els desplaçaments de viatgers i els de les mercaderies sota el punt de vista de la multimodalitat.

Els mapes, consubstancials en una obra d’aquest gènere, ocupen més de la meitat de la superfície del paper. La seva imbricació i equilibri amb els textos és modèlica. Ho remarco, permeteu-me l’excurs, perquè he fullejat atles en els quals els mapes no arriben a ocupar ni la cinquena part de la superfície impresa. No és el cas, doncs, en el que ara comento. La seva funcionalitat comunicativa és radical, fonamental i de base. És per això que el textos breus, sempre en els quatre idiomes que es dedueixen del títol, disposats a la plana parell, són de l’estil d’unes notes descriptives, a tall de comentari, del mapa de la plana senar. Quan cal, s’hi afegeixen esquemes generalitzadors i taules estadístiques de síntesi.

Cada un dels quatre apartats es clou amb una llista de definicions i de fonts documentals. Les definicions del vocabulari tècnic emprat en els textos eviten les transgressions pedagògiques explícites que, per sobre de la bona intenció dels redactors, entorpeixen el bon ritme de lectura en molts treballs de caire tècnic. Per tant, els autors no s’estaren per discursos programàtics ni per xerrameques metodològiques. No tocava, i anaren per feina!